MEMÒRIES I DOCUMENTS DELS TREBALLS FETS PER LA SECCIÓ HISTÒRICO – ARQUEOLÒGICA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS DURANT ELS ANYS MCMXXI-XXVI
Memòria de la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets durant l’any 1921 -1922, p. VII
Memòria de la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets durant l’any 1922 -1923, p. XIV
Memòria de la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets durant l’any 1923 -1924, p. XX
Memòria de la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets durant l’any 1924 -1925, p. XXVIII
Memòria de la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets durant l’any 1926, p. XXXII
Informació presentada a la Secció Històrico – Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans respecte la publicació d’un “Recull de textos per a servir d’estudi del Dret Català Antic”, p. XXXIV
Memòria sobre la participació de l’Institut d’Estudis Catalans en els treballs de la Unió Acadèmica Internacional, p. XXXV

CRÒNICA

ARCHEOLOGIA I HISTÒRIA DE L’ART, p. 3

PINTURES I GRAVATS RUPESTRES
Exploració de la serra de Tivissa, p. 3; topografia general, p. 4; cova de Cabra Feixet (Perelló), p. 8; cova de l’Escoda, p. 10; cova del recò d’eri Perdigó, p. 11; coves del Ramat, cova del Cingle, cova del Pi, p. 12; cova de les Calobres (Perelló), p. 17; cova de Culla (Benifallet), p. 18. – Pintures rupestres de la Roca dels Moros de Cogul, p. 19. – Bauma amb gravats rupestres (Cogul), p. 20. – Gravats esquemàtics a roques de capmany i a la galeria coberta del Barranc d’Espolla, p. 23.

ASTURIÀ
Els jaciments asturians del Montgrí El massís del Montgrí, p. 27. – El Cau del Duc de Torroella de Montgrí: descripció, p. 30; material, p. 31; fauna, p. 33. – El Cau del Duc d’Ullà: descripció, p. 33; material i fauna de la capa inferior, p. 36; deduccions, p. 37.

NEOLITÍC I ENEOLÍTIC
Sepulcre de Gutina (Sant Climent Sassebes), p. 40. – Sepulcre de Fontanilles (Sant Climent Sassebes), p. 40. – Sepulcre de la Devesa d’En Torrent (Rabós), p. 41. – Sepulcre de Puig Balaguer (Espolla), p. 41. – Sepulcre de Mas Girarols (Espolla), p. 41. – Sepulcre de Coniarle Felis (Rabós), p. 42. – Sepulcre del Passatge (Llansà), p. 42. – Sepulcre I de Puig Asquer (Llansà), p. 44. – Sepulcre II de Puig Asquer (Llansà), p. 45. – Sepulcre de la Riera Pujolar (Llansà), p. 4. – Sepulcre “La taula dels lladres” (Port de la Selva), p. 45. – Consideracions generals sobre els monuments estudiats, p. 46. – Sepulcre megalític de “la Llosa del Corralet” (Biscarbó); situació, p. 47; descripció, l’excavació, p. 4. – Sepulcre megalític de “La Roca Cobertorrassa” (Prullans): situació, descripció, l’excavació, p. 50. – Sepulcre megalític de la Collada d’Orèn (Prullans): situació, descripció, l’excavació, p. 5. – Sepulcre megalític “la Barraca d’en Josepó” (Talltendre): situació, descripció, p. 5. – Cova de Sant Llorenç (Sitges), p. 51; l’excavació, les troballes, p. 52; altre material, p. 54. – El sepulcre de l’Avene del Rabassó (Pradell, Baix Priorat), p. 56. – Cova de l’Aumediella (Benifallet): situació, la cova, excavació, p. 60; el jaciment, p. 61. – La necròpolis argàrica de Callosa (província Alacant), p. 61.

LA PRIMERA EDAT DEL FERRO
Sepulcre hallstàttic dels Vilars (Espolla), p. 6. – La cova de “Bora Tuna” de Llorà: material, p. 62.

CULTURA IBÈRICA
Un forn de ceràmica ibèrica a Rubí, p. 65. – La Co?leccio Rubio de la Serna al Museu de Barcelona, p. 67. – Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, p. 72; poblats del primer peíiode, 73; poblats de la trancisió al segon peíiode: el Piuró del Barranc Fondo, p. 75; Les Ombries, La torre Cremada, Els Castellans, p. 76; part exterior del poblat de Sant Antoni de Calaceit, 77.

ARQUEOLOGIA GRECA I ROMANA
Les excavacions d’Empúries, p. 81. – Monuments funeraris romans: El sepulcre de Lucius Emilius Lupus, de Fabara, p. 84; el sepulcre de Miralp, p. 89; sepulcres d’Alcover, p. 89; sepulcre en la necròpolis de Tarragona, p. 90. – El capitell romá d’ordre corinti d’Egara, Sant Pere de Terrassa, p. 92. – Excavacions a Vilagrasa, p. 93. – Capitells de la Illeta del Rei, a Menorca, p. 93. – Escultura Romana: Noves troballes d’estàtues romanes, p. 94; estatueta trobada a Tarragona, p. 65; una estàtua romana de Bacchus trobada a València, p. 95; estàtues femenines i fragments escultòrics diversos a la necròpolis de Tarragona, p. 96. – Sarcòfags pagans en la necròpolis de Tarragona, p. 100; sarcòfags strigi?lats, p. 100; sarcòfags acanalats, sarcòfags motllurats, fragments de sarcòfags, p. 103.

PERÍODE PALEOCRISTIÀ
Necròpolis cristiana de Tarragona, p. 104. – Sarcòfag cristià trobat a Barcelona, p. 110. – Enterraments cristians a Empùries, p. 111. – El capitell bizantí del Museu de Palma de Mallorca, p. 111.

ART ROMAN IRC I GÒTIC
Congrés d’Història de l’Art. Paris, 26 settembr. – 5 octubre 1921, p. 113. – Congrés d’Estudis Bizantins, de Bucarest, l’any 1925, p. 114. – Cursos d’intercanvi i conferències, p. 115. – El capitell de Sant Miquel d’Olèrdola, p. 115. – La capella de Santa Maria a Sant Joan de les Abadesses, p. 116. – Fragment d’escultura romànica, en guix, de Sant Joan de les Abadesses, p. 11. – Els temes de la ceràmica de Paterna en el claustre de l’Estany, p. 120. – Un mestre anglès contracta l’obra del claustre de Santes Creus, p. 123. – Les obres de restauració del Castell Nou a Nàpols, p. 139. – Un retaule d’en Lluís Borrassà a Sant Salvador de Guardiola: la taula central, p. 145; les taules laterals, p. 150. – Pintures de Viladomat desconegudes, p. 159. – Un forn de ceràmica de reflexe meta?lic a Reus, p. 161.

MUSEUS
Museu de Barcelona, p. 162. Troballes del possible santuari ibèric de Sant Antoni el Pobre (“El Palmar”, Múrcia) ingressades al Museu de Barcelona. Les troballes: possibilitat que siguin fetes en un mateix santuari, la ceràmica, p. 162; els bronzes, p. 164. Para?lels i cronologia del possible santuari de Sant Antoni el Pobre, p. 170. Para?lels andalusos, p. 170; Bronzes del Sud-Est: tipus femenins, tipus masculins, p. 170; guerrers a cavall, p. 171; l’escultura en pedra del Sud-Est, la ceràmica, cronologia, p. 170. – Troballes de les necròpolis d’Osma i Gormaz adquirides pel Museu de Barcelona, p. 171. Les necròpolis, p. 173; troballes d’Osma: atuells de sepultures tancades, p. 173; altres objectes sense pertinença a sepultura determinada, p. 175; ceràmica, p. 177. Troballes de Gormaz: ceràmica, p. 178. La cronologia de la necròpolis d’Osma dintre de la cultura post-hallstàttica, p. 178. La civilització post-hallstàttica i els celtes, p. 179. Els graus cronològics de la civilització post-hallstàttica, p. 180. La cronologia d’Osma, p. 180. Les influències ibèriques a la cultura post-hallstàttica i el problema dels ibers a la “Meseta”, p. 182. El problema de la cronologia de Numància en relació amb les ùltimes necròpolis post-hallstàttiques, p. 184. El caràcter i les possibles etapes de la cultura de Numància i una altra possible solució del problema dels celtibers, p. 185. – Objectes de la necròpolis d’Oliva al Museu de Barcelona, p. 186. – L’estàtua de La Figuera ingressada al Museu de Barcelona, p. 187. – Taula de Sant Jordi al Museu de Barcelona, p. 189. – La ceràmica de Paterna al Museu de Barcelona, p. 192. – El llegat d’Emili Cabot, p. 196. – Una notable peça d’Alcora al Museu de Barcelona, p. 200. – Museu del Seminari de Barcelona, p. 202. – Museu Arqueològico-Episcopal de Vich, p. 20. – Museus estrangers. El pintor Francos Catalanos, de Tebes, p. 203. – Museu “The Cloisters” de Nova York, p. 203. – The Isabella Stewart Gardner Museum, de Bóston, p. 205. – Museum of Fine Arts, de Bóston, p. 205. – Fogg Art Museum, de la Universitat d’Harvard, Cambridge (Massachussets), p. 207. – Metropolitan Museum de Nova York, Museum de la Hispanic Society of America de Nova York, Co?lecciò de l’institut d’Art de la Universitat de Princenton, Co?lecciò particular de miss Grace Nichols, de Bóston, p. 208.

NECROLOGIA, p. 209
BIBLIOGRAFIA, p. 221

HISTÒRIA GENERAL
El Comitè Internacional de Ciències Històriques: Constitució del Comité, p. 272; estatuts del Comitè Internacional, p. 273; el “Bulletin of the International Committee of Historical Sciences”, p. 274; Reunió de la Mesa del Comitè, p. 275. – V Congrés Internacional de Ciències Històriques, Brusse?les, 1923, p. 275. – Primer Congrés Internacional d’Estudis Bizantins. Bucarest, 1924, p. 275. – El segon Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, p, 276. – El tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, p. 277. – Homenatge al Cardenal Ehrle, p, 279. – Homenatge al Professor Heinrich Finke, p. 280. – Arxiu de la Corona d’Aragó, p. 281. – Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, p. 281. – L’Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona, p. 282; Arxiu de la Província Eclesiàstica, p. 283; Arxiu de la Mitra, p. 283; Arxiu del Vicariat i Oficialat eclesiàstic, p, 284; Arxiu notarial de Tarragona, p. 284; Arxiu del Seminari Tridentí, p. 284; Arxiu de la Universitat literària i Reial Estudi, p. 284; Arxius de confraries i gremis de la ciutat, p. 284; Arxius parroquials, p. 284; Arxius monacals, p. 285; Arxius particulars, p. 285; Biblioteca, p. 285. – VIII concurs Martorell, p. 28. – Centenari de Víctor Balaguer, p. 286. – El Centenari de la mort de Napoleó I (5 maig 1821 – 5 maig 1921). Publicacions sobre la dominació napoleònica a Catalunya, p. 286. – Cursos monogràfics d’alts estudis i d’intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya, amb la cooperació de l’Institut, p. 287.

EPIGRAFIA I SIGI?LOGRAFIA
Inscripcions romanes paganes, p. 287. – Inscripcions cristianes, p. 290. – El segell de la Companyia Catalana d’Orient, p. 302.

NECROLOGIA, p. 304
BIBLIOGRAFIA, p. 312

HlSTÒRIA LlTERÀRIA 369
Cursos monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya, amb la cooperació de l’Instixut, p. 369. – Centenari de l’arquebisbe . Felix Amat, p. 369. – VI.è Centenari de la mort de Dant Alighieri, p. 370. – Moviment lu?lià, p. 373: fonts bibliogràfiques i documentals, p. 373; obres originals de Ramon Llull, traduccions d’obres lu?lianes, p. 374; obra apòcrifa, vida de Ramon Llull, p. 375; estudis sobre l’obra de Ramon Llull, p. 376; riistòria del lu?lisme, p. 377. – Estudis sobre el mestre Guiu Terré, p. 379. – Estudis sobre Saint Vinçent, p. 380. – Estudis sobre Arnau de Vilanova, p. 381. – Estudis sobre Joan Lluis Vives, p. 381.

NECROLOGIA, p. 382
BIBLIOGRAFIA, p. 390

HlSTÒRIA JURIDICA, p. 404
Oficina d’estudis juridics, p. 404. – Biblioteca del Co?legi d’Advocats, p. 404. BIBLIOGRAFIA, p. 405

MEMÒRIES I DOCUMENTS DELS TREBALLS FETS PER LA SECCIÓ HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA DE L’INSTITUT
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Diputació i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1915, p. VII
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Diputació i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1916, p. XIII
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Diputació i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1917, p. XVIII
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Diputació i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1918, p. XXVI
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Diputació i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1919, p. XXXII
Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als Excms. Srs. President de la Mancomunitat de Catalunya i Alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l’any 1920, p. XL
Informe de la Secció Històrico-Arqueològica a l’Institut d’Estudis Catalans sobre els treballs presentats al “Premi Francesco Vives” (1916), p. XLV
Informe presentat a l’Excma. Diputació de Barcelona, respecte la sollicitut de pensió presentada per D. Ignasi Gonzàlez Llubera per estudis de llengua i literatura rabíniques, p. XLVIII
Memòria presentada a la Mancomunitat de Catalunya per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre la contribució catalana a l’obra de restauració de la Catedral de Reims i de la Biblioteca de Lovaina, p. LVII
Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera: Publicació de les Cròniques Catalanes. Memòria presentada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, dels treballs fets durant els anys 1915-1920, p. LIX
Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans: Memòria presentada a la Secció Històrico-Arqueològica, p. LXIV

SECCIÓ LITERÀRIA
Lluís Nicolau D’Olwer, L’escola poetica de Ripoll en els segles X-XIII, p. 3

SECCIÒ JURIDICA
Joan Vilar, S. J., Ensaig bio-bibliogràfic sobre el canonista barceloní Josep Pons i Massana, p. 87

SECCIÓ HISTÒRICA
A. Rubió 1 Luch, La Grècia catalana des de la mort de Frederic’III fins a la invasió navarresa (i377-I379), p. 127

SECCIO ARQUEOLÒGICA
Jean-Auguste Brutails, Où s’est constituée l’architecture romane, p. 203 Joaquim Folch i Torres, L’alba de l’abat Biure, p. 231 Josep Gudiol 1 Cunill, Pvre., Les Creus d’argenteria a Catalunya, p. 265

CRÒNICA

SECCIÓ ARQUEOLÒGICA, p. 425

PALEOLITIC
El solutrià de Sant Julia de Ramis: El Cau de les Goges. – L’excavació: situació, p. 425; la cova, p. 427; el jaciment, p. 429; la fauna, p. 431. – Estudi tipologie del solutrià superior de Sant Julia de Ramis, p. 432; l’utillatge del nivell inferior, p. 432; l’utillatge del nivell superior, p. 435; objectes de nivell no defìnit, p. 440; conclusions, p. 442.

PINTURES RUPESTRES
Exploració arqueològica del Barranc de la Valltorta (Castelló), p. 444; la topografia, p. 444; les pintures rupestres, p. 445; coveta de Montegordo, p. 447; cingle de l’Ermita, p. 447; coves del Civil, p. 447; cova dels Cavalls, p. 450; cova del Mas de Josep, p. 450; coveta alta de la roca. del Lladoner, p. 450; coves de la Saltadora, p. 451; consideracions finals, p. 452.

CULTURA NEOLÌTICA I ENEOLITICA
Exploració dels jaciments de la Valltorta, p. 454; cova de l’Estaró, p. 455; cova gran del Puntal, p. 455; cova del Barranc de la Rabosa, p. 456; cova de Pipa, p. 456; cova del Trenc, p. 456; planells, p. 457. – El sepulcre del Canyaret a Calaceit; la excavació i les troballes; troballes i excavacions anteriors: Les primeres troballes, p. 457; excavacions de D. Joan Cabré, p. 458; excavacions de l’Institut: neteja de l’espai excavat, p. 458; excavació del recó intacte, p. 459; reconstitució de ço que devia ésser el sepulcre, p. 459; les terres de l’exterior del sepulcre, p. 459. Les troballes: ossos humans, p. 459; el material arqueològic, p. 460. Estudi mètric del crani femení i d’altres restes humans del sepulcre de Calaceit: el crani: mides absolutes, p. 460; índex, p. 461; angles, p. 461; observacions i comparacions, p. 461; tíbies i fèmurs, p. 463. – Consideracions general sobre les estacions eneolitiques del Baix Aragó i del Regne de València: les estacions i les altres troballes, p. 463; l’origen de la cultura de la província de Castelló i del Baix Aragó a Almeria, p. 465; les relacions amb la cultura central de la Península, p. 465. – Sepulcres no megalitícs de Catalunya, p. 466. Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar, p. 466. Sepulcres de la meitat sur de Catalunya: sepulcre de Barcelona, p. 467; sepulcre de La Llacuna, p. 467; sepulcre d’Alcanar, p. 467. Sepulcres de la comarca de Vich: sepulcre de La Noguera, p. 468; sepultura del Pont del Gurri, p. 468. Sepulcres de la comarca de Solsona, en forma de cistes: Olius. Cista de Les tolles dels Ots, p. 469; sepulcre de Santa Susanna, p. 469; Solsona, p. 470. Sepulcres del Baix Urgell: Les Borges d’Urgell, p. 470. Sepulcres en cistes, no megalítiques, a l’Alt Urgell, p. 470; Noves, p. 471; Montanicell, p. 471. Sepulcres de forma desconeguda o incerta: Manresa, p. 471; Mora d’Ebre, p. 471; Corbera de Llobregat, p. 472. Generalitats sobre els sepulcres no megalítics catalans, p. 472.- Resultats de l’exploració de coves de Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-1920): Els massissos centrals de Lleyda, p. 473; Tartareu, p. 473. Les coves properes a la costa catalana: Caldas de Montbuy, p. 476; Castellví, p. 476; Salamó, p. 477. Les coves del nord-est de Catalunya: Sant Julià de Ramis (cova de Sant Vicens), p. 479. – Excavació de sepulcres megalítics. Els sepulcres megalítics de l’Alt Empordà: L’Estrada, p. 481; sepulcres de La Junquera, p. 483; Campmany, p. 484; Sant Climent Sasebas, p. 485; Espolla, p. 486. Els sepulcres megalítics del Baix Empordà: Calonge, p. 491; Sant Joan de Palamós, p. 491; Fitor, p. 492. Els sepulcres megalítics a l’Alt Urgell: Turbiàs, p. 493; Organyà, p. 494; Pallerols, p. 494; La Parròquia d’Orto, p. 495; Noves, p. 496; Fígols, p. 497; Perles, p. 497; Montanicell, p. 498. Galeria coberta de Puig-ses-Pedres (Santa Maria de Corcó), p. 500. Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vich: I. Galeries cobertes: Ayguafreda, p. 502; Folgaroles, p. 502; Santa Maria de Corcó, p. 502; L’Estany, p. 502. II. Cistes rectangulars: Ayguafreda, p. 503; Rupit, p. 503; Rejols, p. 503; Cornet, p. 503; Granerà, p. 503. III. Cistes quadrangulars: Estany, p. 503; Sant Bartomeu del Grau, p. 504. IV. Cistes trapezoidals: El Brull, p. 504; Collsuspina, p. 504; Monistrolde Calders, p. 504; Sant Bartomeu del Grau, p. 505. Sepulcres de forma indeterminada: Castelltersol, p. 505; Riudeperes, p. 505. Consideracions generals sobre els megalits catalans, p. 505. – L’estat actual de la sistematització del neolític i de l’eneolític de Catalunya, p. 510.- La cova del Boquique, a Plasència: l’excavació i les troballes, p. 513; la ceràmica, p. 514. – L’estat actual del coneixement de la civilització neolítica i eneolítica de la Pen&iacuteinsula Ibèrica: la cultura asturiana i la seva cronologia, p. 516; l’art rupestre post-paleolític, p. 516; la sistematització del neolític i eneolític, p. 517; la cultura megalítica de Portugal, p. 518; l’extensió dels megalits pel nord d’Espanya i la cultura pirenenca, p. 521; la cultura central, p. 522; la cultura d’Almeria, p. 525.

EDAT DEL BRONZE
Sepulcres megalítics dels començos de l’Edat del Bronze, en la comarca de Solsona: L’excavació i les troballes, p. 527; Su, p. 527; Santa Susanna, p. 527; Riner, p. 528; els cranis i demés restes humans: llur estudi mètric, p. 531, – Mina i fundició d’aram del primer període de l’Edat del Bronze de Riner, p. 535. – Un enterrament de la primera Edat del Bronze a Terrassa, p. 538. – Espoli funerari, amb diadema d’or, d’una sepultura de la primera Edat del Bronze de Montilla (Còrdova): lloc i primeres notícies de la traballa, p. 539; descripció dels objectes de què es compon l’espoli, p. 540; para?lelisme de cada un dels objectes d’aquest espoli funerari, p. 541. – Noves destrals de bronze de Catalunya, p. 546. – Coves artificials de Santa Eugènia (Mallorca) i sos voltants, p. 548. – L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de l’Institut (1916-1920): introducció, p. 555. Primera Edat del Bronze: coves d’habitació, p. 556; coves naturals d’enterrament, p. 558; coves artificials d’enterrament, p. 559. Plena Edat del Bronze. Cultura dels Talaiots: poblats, 561; coves naturals d’enterrament, p. 571; coves artificials d’enterrament, p. 572.

LA PRIMERA EDAT DEL FERRO
Troballa protohistòrica a Marlès, p. 573: l’excavació, p. 573; les troballes, p. 574; deduccions cronològiques, p. 580. – El sepulcre del Turó de les Mentides (Folgaroles), p. 581. – La necròpolis de “Can Missert” (Terrassa), p. 582: l’excavació de 1916, p. 582; troballes, p. 583. – L’estat actual de la sistematització del coneixement de la primera Edat del Ferro A Catalunya: els períodes i llur cronologia, p. 586; les noves estacions i llur posició cronològica, p. 587; les dues varietats locals de civilització de la primera Edat del Ferro, p. 587; el problema de la perduració del tipus arcaïtzant de tradició eneolítica, p. 587; el problema de l’origen de les dues varietats de cultura, p. 588.

LA SEGONA EDAT DEL FERRO. LA CULTURA POST-HALLSTÀTTICA
La necròpolis de Peralada: la necròpolis i el seu coneixement, p. 590; les troballes, p, 590; para?lels i cronologia, p. 592; etnologia, p. 593.

LA CULTURA IBÈRICA
El donatiu de Puig-Castellar, per D. Ferran de Sagarra, a l'”Institut d’Estudis Catalans”, p. 593: el material, p. 594; cronologia, p. 597. – Excavacions a Olèrdola: l’excavació, p. 598; cronologia, p. 599. – Necròpolis de Can Fatjó (Rubi), p. 599; els sepulcres, p. 599; les troballes, p. 600; cronologia, p. 601. – El forn ibèric de Fontscaldes: l’excavació i les troballes, p. 602; comparacions i tècnica de la cuita, p. 604. – Restes de poblats ibèrics al Pla d’Urgell i Segarra, p. 606; el tossal del Mor, a Tàrrega, p. 606; Sant Martí de Maldà. L’estació de Fogonussa, p. 607; el tossal de les Tenalles de Sidamunt, p. 607. – Els enterraments ibèrics dels Espleters, a Salzadella, p. 616. – Estacions ibèriques entre el riu Cènia i el Millars (Castellò), p. 619. – La torre ibèrica de Llucena del Cid, p. 621. – L’estat actual del coneixement de la civilització ibèrica del Regne de València, p. 624; primer període (segles V-IV abans de J.-C.), p. 625; segon període (segles IV-III abans de J.-C.), p. 627; conclusió, p. 629; – Esteles ibèriques ornamentades del Baix Aragó, p. 629: descripció de les esteles i del lloc on foren trobades, p. 629; edat de les esteles, p. 634; interpretació dels gravats de les esteles i para?lelismes amb altres obres de la Pen&iacuteinsula Ibèrica, p. 636. – Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, p. 641. Les excavacions en el Baix Aragó. El primer període: Les Escodines Baixes, p. 642; Les Escodines Altes, p. 644; Tossal Redó, p. 647; Poblat del Cabezo Torrente, p. 649; El Vilallonc, p. 649. Estacions de la transició al segon període: La Gesserà, p. 651; El Piuró del Barrane Fondo, p. 651; Les Ombries, p. 654; Altres poblats, p. 654. Els poblats del segon període: Els diferents poblats no excavats encara, p. 654; Sant Antoni de Calaceit, p. 656. Resultats generals. La Cronologia del Baix Aragó: Bases de la cronologia relativa, p. 664. Filiació de la cultura del Baix Aragó i les seves relacions amb les altres cultures veïnes, p. 667. – L’estat actual de la investigació de la cultura ibèrica: Els grups regionals de la cultura ibèrica i les cultures veïnes, p. 671; la cultura del SE. i d’Andalusia, p. 688; el problema dels orígens de la cultura ibèrica, p. 691.

LA COLONITZACIÓ GREGA
La colònia grega d’Empúries: El Museu Emporità, p. 694. La tasca dels anys 1916 al 1920: muralles, p. 695; l’àgora, p. 697; la stoa, p. 698; les cases emporitanes, p. 700; les indústries d’Empúries, p. 703; escultura en pedra, p. 707; mosaics, p. 708; la ceràmica grega, p. 708; la ceràmica ibèrica, p. 709; objectes en plom, p. 710; espases del període II de La Tene, trobades a Empúries, p. 710.

LA COLONITZACIÓ ROMANA
Exploració de Tarragona: Teatre romà de Tarragona, p. 712. Inscripcions sepulcrals de Tarragona, p. 718. – Els mosaics de Tossa, p. 719. – Necròpolis ibero-romana del Puig d’En Planes (Vich), p. 720. – El sepulcre de teules de Vilassar Pe Mar, p. 721. – El forn de ceràmica de Sant Martí Sarroca, p. 721. – Del riu Cènia al Millars: la via romana, p. 723. – Habitació romana dels Antigors, a Les Salines de Santanyí, p. 725. – Els enterraments de La Garrotxa, a Les Salines de Santanyí, p. 726. – Coves romanes d’enterrament, a Mallorca, p. 728. – Necròpolis romanes d’Eivissa i Formentera, p. 735.

ART PALEO-CRISTIÁ
Basílica Constantiniana a Lugdunum Convenarum, p. 737. – Basílica cristiana primitiva en el paratge de Son Peretó, a Manacor, p. 737: el plan, p. 738; mosaics, p. 740; els sepulcres, p. 743. – La catedral visigòtica d’Egara, p. 747: l’aparell, p. 748; les teules, p. 748; les àmfores de la coberta, p. 748; paviments, p. 749; el mosaic, p. 749; el plan, p. 749; objectes en l’ara de l’altar, p. 751.

ART ROMÀNIC I GÒTIC
La catedral d’Elna, p. 753. – L’estendard de Sant Ot, p. 755. – Frontal rorománic amb la llegenda de Santa Cecília, procedent de l’església parroquial de Bolvir (Cerdanya), p. 761. – Noves pintures murals, p. 770. – Copó esmaltat del Rhin (segle XIII), p. 774. – Retaule de Xixena, p. 780. – Restes de vestuari episcopal procedents d’un sarcòfags de la catedral d’Urgell, p. 782. – Pintures de les portes d’un orgue de la seu d’Urgell, p. 787. – Co?lecció de rajoles valencianes i catalanes de D. Josep font i Gumà, p. 792.

RENAIXEMENT
Restes de vestuari de les sepultures reials de Poblet, p. 793. – Els draps d’Arras del Palau de la Generalitat i la sèrie anàloga del Palau Reial, p. 795. – Co?lecció de vidres esmaltats, p. 802. – L’arc d’entrada a l’antic chor de la catedral de la Seu d’Urgell, p. 804.

MUSEUS
Museu de Barcelona, p. 808.- Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona, p. 812.- Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vich, p. 813. – Museu Diocesà de Tarragona, p. 814. – Museu Diocesà de Lleyda, p. 816. – Museu Diocesà de Solsona, p. 817. – Museu Municipal de Manresa, p. 818.- Museu Arqueològic Diocesà de Mallorca, p. 818.
Restauració del portal de Mura, p. 819. – VII. Concurs Martorell, p. 820. – Necrologia: Pere Alsius, p. 821; Joan Rubio de la Sema, p. 821; Lluis Tramoyeres Blasco, p. 822; Emili Bertaux, p. 822; Giovanni Teresio Rivoira, p. 822; Manel Dieula-foy, p. 823; Robert Roger i Jules de Lahondes, p. 824. – Bibliografia, p. 824.

SECCIÓ HISTÒRICA, p. 836
El Congrés Litùrgic de Montserrat, p. 836.–Segon centenari del naixement del P. Jaume Caresmar, p. 837. – Exposició cartogràfica catalana (24 gener-15 febrer 1919), p. 837.- Viatges d’investigació a l’Arxiu i Biblioteca Capitulars de Tortosa, p. 838. – Necrologia: Joaquim Miret i Sans, p. 838; Joa-quim Botet i Sisó, p. 842; Salvador Sanpere i Miquel, p. 844; P. Fidel Fita i Colomer, p. 846; Francese Monsalvatge i Fossas, p. 847; Lluis B. Nadal, p. 848; Emili Morera i Llauradó, p. 848; Josep Fiter i Inglès, p. 849; Enric Arderiu i Valls, p. 849; Ramon Nonat Comas, p. 850; Francese Coderà Zaidin, p. 850; Moises Schwab, p. 852; Noèl Valois, p. 852; Jean de Jaurgain, p. 853; Spiridion P. Lambros, p. 853; Hans E. Rohde, P- 855; Jacques Flach, p. 855. – Bibliografia, p. 855.

SECCIÓ LITERARIA, p. 737
VI Centenari de la mort de Ramon Lull. Moviment Lulià (1915-1920), p. 880: Llibres. Fonts bibliogràfiques i documentals, p. 880; Iconografia luliana, p. 880; Obres originals de Ramon Lull, p. 880; Vida de Ramon Lull, p. 881; Estudis sobre l’obra de Ramon Lull, p. 881; Publicacions periòdiques, p. 881; Cursos i Conferències, p. 881; Exposicions, p. 882; Altres actes en commemoració del VI Centenari, p. 882. – Centenari Milà i Fontanals, p. 882. – Necrologia: Miquel S. Oliver, p. 883; I?lm. Doctor D. Josep Torras i Bages, p. 888; Estanislau de K. Aguiló i Aguiló, p. 891; l’Arxiduc d’Austria, Lluís Salvador, p. 892; Pau Meyer, p. 892; Pier Enea Guarnerio, p. 893. – Bibliografia, p. 893.

SECCIÓ JURÍDICA, p. 776
L’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, p. 907. – Necrologia: Guillem M.a de Brocà i de Montagut, p. 908; Josep Pella i Forgas, p. 911; Narcís Verdaguer i Callís, p. 913; Joan J. Permanyer i Ayats, p. 914; Frederic Rahola i Tremols, p. 915; Mn. Salvador Bové, p. 916; Joaquim Almeda i Roig, p. 917; Eduard d’Hinojosa, p. 917. – Bibliografia, p. 918.

Index alfabètich, p. 977

MAPES I LÀMINES
I. – Estendard de Sant Ot, portada
II. – Reconstitució del teixit del parament de l’alba de l’abat Biure, p. 236-237
III. – L’alba de l’abat Biure, amb els paraments, p. 238-239
IV. – Plànol del Barranec de la Valltorta i terres veïnes, p. 444-445
V. – La Valltorta. Composició general de les pintures de la coveta alta de la roca del Lladoner, p. 450-451
VI. – La Valltorta. Una de les composicions principals de les coves de la Saltadora, p. 450-451
VII. – Pla de les esglésies de Terrassa, després de les excavacions, p. 748-749

MEMORIES I DOCUMENTS DELS TREBALLS FETS PER LA SECCIO HISTÓRICO-ARQUEOLÒGICA DE L’INSTITUT
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1913, p. IX
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1914, p. XV
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excellentíssima Diputació de Barcelona, sobre l’exploració d’estacions prehistòriques, p. XXI
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excellentíssima Diputació de Barcelona, sobre la conservació i catalogació d’arxius i biblioteques d’interès històric, p. XXII
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excellentíssima Diputació de Barcelona, sobre la conservació i catalogació de monuments, p. XXVII
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, sobre la celebració del VIe Centenari de la mort de Ramon Lull, p. XXX
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excellentíssimi Senyor President de la Diputació de Barcelona, donant compte dels treballs fets, durant l’any 1914, per a la conservació i catalogació d’arxius i biblioteques d’interè històric, p. XXXV
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excellentíssima Diputació de Barcelona, donant compte dels resultats obtinguts en l’exploració d’estacions prehistòriques, durant la campanya de 1914 i presentami un nou pia d’excavacions, p. XL

SECCIÓ LITERARIA
J. Masso Torrents, Bibliografía dels antics poetes catalans, p. 3
Manuel de Montoliu, La crónica de Marsili i el manuscrit de Poblet. Contribució a l’estudi de la crónica de Jaume I, p. 277
Jordi Rubió 1 Balaguer, La lògica del Gazzali, posada en rims per en Ramón Lull, p. 311

SECCIÓ JURIDICA
Guillem M.A de Brocà, Els Usatges de Barcelona, p. 357
A. Rubió i Lluch, La Grecia catalana des de la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia (1370-1377), p. 393
Francisco Coderà, Alusiones a campanas de los musulmanes como elemento de crítica en los documentos latinos de la Edad Media, p. 486
Daniel Girona Llagostera, Itinerari del rei en Martí (1403-1410), p. 515

SECCIÓ ARQUEOLÒGICA
M. Cazurro i E. Gandía, La estratificación de la cerámica en Ampurias y la época de sus restos, p. 657
J. Puig i Cadafalch, Els banys de Girona i la influencia moresca a Catalunya, p. 687
J. Couyat-Barthoux, Sur une peinture catalane du XIVe siècle trouvée au monastère du Sinaï, p. 729

CRÒNICA

SECCIÓ LITERARIA, p. 737
Rodolf Beer, p. 737. – Discursos i conferencies, p. 737. – Adició a la Bibliografía dels antics poetes catalans, p. 738. – VIè Centenari de la mort de Ramón Lull, p. 741. – La Biblioteca del Capital Catedral de Tortosa, p. 745. – Bibliografía, p. 757.

SECCIÓ JURÍDICA, p. 776
Moviment corporatiu, p. 776. – Bibliografía, p. 777. – Co?laboració estrangera, p. 780. – Necrologíes, p. 780.

SECCIÓ HISTÒRICA, p. 782
Commemoració de la batalla de Muret, p. 782. – Concurs d’Historia de Catalunya, p. 782. – Arxiu municipal de Cervera, p. 782. – Carles de tourtoulon, p. 783.- Emili Grahit i Papell, p. 784. – Lluís Klüpfel, p. 784. – Publicacions interessants per a la nostra historia, p. 784. – Co?laboració estrangera a la historia de Catalunya, p. 785. – Bibliografía, p. 787.

SECCIÓ ARQUEOLÒGICA, p. 804
Exploració de coves per l’Institut, p. 804. – Els dolmens de la Serra de l’Arca (Ayguafreda), p. 804. – Necròpolis a Sant Genis de Vilassar, p. 806. – Sepulcre de Santa María de Miralles, p. 811. – Sepulcre a Guissona, p. 812. – Dues destrals de bronze trobades a Catalunya, p. 815. – Dos vasos de la primera edad del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de Hallstatt a Catalunya, p. 816. – Campanya arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans al límit de Catalunya i Aragó (Caseres, Calaceit i Maçalió), p. 819. – Excavacions d’Empuries, p. 838. – Les excavacions de Numancia durant els anys 1913-1914, p. 847. – La Necròpolis de Càdic, p. 850. – Troballes a Tivissa, p. 856. – Excavacions romanes a Sabadell, p. 858. – Troballes romanes a Sant Julia d’Altura, prop de Terrassa, p. 861. – Mosaic rema a Llafranch, p. 861. – Troballes romanes a Tossa, p. 861. – Enterraments a Centelles, p. 862. – Troballes noves a Tarragona, p. 864. – El sepulcre romà de Corbins, p. 866. – Missió per a estudiar els banys dits aràbics i el monestir de Sant Daniel, a Girona, p. 866. – La co?lecció de prehistoria al Museu de Sabadell, p. 871. – La co?lecció Sala, de Vich, p. 873.- Adquisicions de la co?lecció Vives, de-Madrid, p. 875.- La co?lecció Camps a Guissona, 879. – Exposició d’objectes procedents d’Ibica, p. 880. – Exposició d’antigues pintures espanyoles a Londres, p. 883. – Adquisicions del Museu de Barcelona, p. 885. – Adquisicions del Museu de Vich, p. 919. – Primer Congrés d’Art Cristià a Catalunya, p. 922. – La co?lecció Camondo al Louvre, p. 928. – L’esglesia del Mira-cle a Tarragona, p. 928. – Necrología, p. 930. – Bibliografía, p. 931.

Index alfabètich, p. 977

MAPES I LÀMINES
I: Mapa de l’itinerari del rei Marti, en 1403, p. 518-519
II: Mapa de l’itinerari del rei Marti, en 1404, p. 542-543
III: Mapa de l’itinerari del rei Marti, en 1405-1406, p. 588-589
IV: Mapa de l’itinerari del rei Marti, en 1406-1408, p. 620-621
V: Porta de Cubells, p. 714-715
VI: Porta del monestir de Belloch, a Santa Colonia de Queralt, p. 718-719
VII: Taula catalana del Sinai, p. 730-731
VIII: Ceràmica de la cista del barrane de Sant Cristòfol. Macaiió, p. 824-825
IX: Pia de les excavacions d’Empuries, p. 838-839
X: Espanya cap al 500 (a. J. C.), p. 950-951
XI: Espanya cap al 250 (a. J. C.), p. 952-953

MEMORIES DELS TREBALLS FETS PER L’INSTITUT
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalane als Excelentíssims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1911, p. IX
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als Excelentíssims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1912, p. XV

SECCIÓ HISTÒRICA
A. Rubió Y Lluch, Els governs de Matheu de Moncada y Roger de Lluria en la Grecia catalana, p. 3
J. Miret Y Sans, El procés de les hosties contra ls jueus d’Osca en 1377, p. 59
I. Girona y Llagostera, Itinerari del rey en Martí (1396-1402), p. 81
Miquel S. Oliver, Notes històriques sobre Catalunya en temps de la Revolució Francesa, p. 185

SECCIÓ ARQUEOLOGICA
Lluis M. Vidal, Abrich Romancí. Estació Agut. Cova del or o dels encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques musteriana, magdaleniana y neolítica a Capellades y Santa Creu d’Olorde (provincia de Barcelona), p. 268
J. Puig y Cadafalch, Els temples d’Empuries, p. 303
E. Albertini, Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis, p. 323
J. Pijoan, Les miniatures de l’Octateuch a les Biblies romàniques catalanes, p. 475 C. Aru, Storia della pittura in Sardegna nel secolo XV, p. 508

SECCIÓ LITERARIA
Z. Garcia Villada, Formularios de las bibliotecas y archivos de Barcelona (s. X-XV), p. 533
F. Martorell y Trabal, Inventari dels bens de la cambra reyal en temps de Jaume II (1323), p. 553 A. Pagès, Deux chansons populaires d’Urgell, p. 568

SECCIÓ JURlDICA
F. Martorell y Trabal y F. Valls Taberner, Pere Beget (1365?-1430), p. 577

CRÒNICA
SECCIÓ HISTÒRICA, p. 659
Cartoral de la Catearal d’Urgell, p. 659. – Conferencies de Metodologia Històrica, p. 659. – Publicacions interessants pera la nostra historia, p. 659. – Colaboració extrangera a l’Historia de Catalunya, p. 662. – Bibliografía, p. 663.

SECCIÓ ARQUEOLÒGICA 671
Crònica de les excavacions d’Empuries, p. 671. – Les excavacions de Castell-Rosselló, p. 678. – Excavacions a Sabadell, p. 679. – Troballes romanes a Reus, p. 680. – Descobriments arqueològichs entre les comarques de la Sagarra y l’Urgell, p. 681.-Traballa de motllos de ceràmica sigillata roja (Solsona), p. 683. – La nova estatua de Tarragona, p. 684. – El vas ibèrich d’Archena, p. 685. – Noves pintures murals catalanes, p. 686. – El retaule catalá del Sinai, p. 690.- Restauracions y destruccions, p. 691. – La porta de Santa Caterina, avans de Portopi, a Palma de Mallorca, p. 695. – La reforma de Barcelona, p. 696. – El X Congrés d’Historia de l’Art a Roma, p. 697. – VIè Concurs Martorell, p. 700. – Adquisicions del Museu de Barcelona en 1911 y 1912, p. 701. – Adquisicions del Museu Episcopal de Vich (1911-12), p. 701. – Adquisicions del Museu de Girona en els anys 1911-12, p. 706. – Museu de Solsona, p. 709. – Museu de Tortosa, p. 709. – El Museu d’Antigùetats de Montserrat, p. 709. – Necrologies, p. 710. – Bibliografía, p. 710.

SECCIÓ LITERARIA, p. 714
A la memoria d’En Milà y Fontanals, p. 714. – En honor de D. Felip Pedrell, p. 714. – En Joan Maragall, p. 714. – Don Teodor Llorente, p. 715. – El Dr. Roch Chabàs, p. 717. – D. Marceli Menéndez y Pelayo, p. 718. – Bibliografía: Llibres, p. 723. Revistes, p. 739.

Secció jurìdica, p. 742
Moviment corporatiu, p. 742. – Revistes y altres publicacions, p. 743. – Necrologies, p. 745.

Index alfabètich, p. 749 LÀMINES
Fototipia, Portada
Làmina I, p. 293
Làmina II, p. 295
Làmina III, p. 297
Làmina IV, p. 299
Làmina V, p. 301

MEMORIES DELS TREBALLS FETS PER L’INSTITUT
Memoria presenta da per l’Institut d’Estudis Catalans als Excelentissims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1909, p. 9
Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als Excelentissims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1910, p. 18
Inforni que l’Institut d’Estudis Catalans va trasladar al Excelentissim Senyor President de la Diputació de Barcelona, sobre l’estat d’alguns arxius de Catalunya y la conveniencia de la seva millor instalació, p. 25
Dictamen presentat a l’Institut d’Estudis Catalans per els Srs. D. J. Puig y Cadafalch y D. J. Miret y Sans, sobre les obres ques deuen fer a l’antich Palau de la Generalitat, per donar llum y ventilació a la seva pianta baixa, p. 34
Informació sobre la forma d’organisar la concurrencia de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Exposició Internacional de Roma, per J. Puig y Cadafalch, p. 36
Exposició d’un pla de publicació de les Cròniques Catalanes, per J. Massó y Torrents, p. 38

SECCIÓ HISTÒRICA
Francesco Cerone, A proposito di alcuni documenti sulla seconda spedizione di Alfonso V contra l’isola Gerba, p. 51
Eduardo Ibarra y Rodríguez, Restos del antiguo Archivo de la Diputación del Reino de Aragón, existentes en el de la actual Diputación Provincial de Zaragoza, p. 90
Francesch Carreras y Candì, L’inquisició barcelonina, substituida per l’inquisició castellana (1446-1487), p. 130
Francisco Coderà, Narbona, Gerona y Barcelona bajo la dominación musulmana, p. 178
Giovanni Livi, L’archivio di Francesco Datini, mercante toscano del secolo XIV, p. 203
Andrés Giménez Soler, Documentos de Túnez, originales ó traducidos, del Archivo de la Corona de Aragón, p. 210

SECCIÓ ARQUEOLOGICA
J. Massot y Palmers, Estació-taller de Ciurana, p. 263
Ramon Casellas, Les troballes esculptòriques a les excavacions d’Empuries, p. 281
Manuel Cazurro, Terra sigillata. – Los vasos aretinos y sus imitaciones gaio-romanas, en Ampurias, p. 296
Joan Rubió y Bell ver, Traballa d’una basilica cristiana a les inmediacions del port de Manacor, p. 361
Joseph Gudiol, La torre de Saladeures, p. 378
J. Puig y Cadafalch-J. Miret y Sans, El Palau de la Diputació General de Catalunya, p. 385

SECCIÓ JURlDICA
Guillem M. de Brocà, Juristes y jurisconsults catalans dels segles XIV-XVII, p. 483

SECCIÓ LITERARIA
A. Rubió Y Lluch, Estudi sobre la elaborano de la Crònica de Pere ·l Ceremoniós, p. 519
J. Anglade, Le troubadour- Guiraut Riquier de Narbonne et les catalans, p. 571
J. Masso y Torrents, Les obres de fra Francesch Eximenic (1340?-1409?), p. 588

CRÒNICA
SECCIÓ HISTÒRICA, p. 695
Instalació de l’Arxiu del Reial Patrimoni en el Palau de la Diputació de Barcelona, p. 695. – L’Escola Espanyola de Roma, p. 695. – Mossèn Joan Segura, pvre, p. 695. – Publicacions importants d’interés pera la nostra historia, p. 696. – Colaboració extranjera a l’historia de Catalunya, p. 699. – Bibliografía, p. 701.

SECCIÓ ARQUEOLÒGICA, p. 704
Estació prehistòrica de Capellades, p. 704. – Pintures y gravats rupestres, p. 704. – Club Montanyench, p. 705. – Els ùltims treballs del P. Furgus a Oriola, p. 706. – Crònica de les excavacions d’Empuries, p. 706. – Les excavacions arqueològiques de Castell Rosselló (Perpinyà), Montlaurés (Narbona) y Marsella, p. 710. – Descubriments al Alt Jalón, p. 712. – Troballes de restes romans, p. 713. – L’Escola Francesa d’Estudis Hispànichs, p. 713. – Restauracions y destruccions, p. 714. – Noves pintures murals catalanes, p. 714. – Ceràmica valenciana y catalana trobada en el Pati dels Taronjers, p. 716. – Retaule d’Enviny, p. 718. – Les pintures del Govern Civil de Barcelona, p. 718. – Adquisicions del Museu de Barcelona en 1909 y 1910, p. 719. – Adquisicions del Museu Episcopal de Vich, p. 721. – Museu de Tortosa, p. 723. – Objectes ingressats al “Musaeum Archaelogicum Diocesanum” de Solsona, 1909 y 1910, p. 723. – Adquisicions del Museu de Girona en els anys 1909 y 10, p. 725. – Exposició de retrats y dibuixos antichs y moderns a Barcelona, p. 727.- Exposició Retrospectiva a Valencia, p. 728. – Necrologies, p. 731. – Bibliografía: Llibres, p. 734; Revistes, p. 740.

Secció Jurìdica, p. 742
Bibliografía, p. 742. – Vida corporativa, p. 744.

Secció Literaria, p. 745
En Mateu Obrador y Bennassar, p. 745. – Filologia Catalana, 1909-10, p. 745. – Biblioteques: Institut d’Estudis Catalans, p. 756. – La Biblia Catalana de Valencia, p. 757. – Biblioteca del Marqués de Llió, p. 758.-‘Biblioteca Nacional de Paris, p. 758. – Bibliografía, p. 758. – Edicions de textes, p. 762. – Revistes, p. 764.

LÀMINES
Làmina 1: Paviment de rajoles de Talavera de la Sala del Concell del Palau de la Generalitat, portada
Làmina 2: Fol. 1 del Ms. del llibre Printer del Crestià de la Biblioteca de l’Escurial, p. 597
Làmina 3: Fol. 1 del Ms. del llibre Terc del Crestià de la Biblioteca Nacional de Madrid, p. 601
Làmina 4: Fol. 1 deh Mss. del llibre dels Angels de les Biblioteques Suchier y Dalmases, p. 621
Làmina 5: Fol 44 del Ms. de la traducció francesa del llibre deh Angeh de la Biblioteca Nacional de Paris, p. 629 Làmina 6: Fol. 1 del Ms. del llibre Scala Dei de la Biblioteca Imperial de Sant Petersburg, p. 647
Làmina 7: Fol. 5 de la traducció francesa de la vida de Jesucrist de la Biblioteca Nacional de Paris, p. 671

CONSTITUCIO DE L’INSTITUT
Diputació Provincial de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Dictamen-Acord de Constitució, p. 7
Reglament Interior, p. 10
Propòsits de l’Institut d’Estudis Catalans, p. 13

SECCIÓ ARQUEOLÓGICA
Joseph Gudiol, El Necrologi de l’iglesia deT^oda. (7 illustracions), p. 19
J.-A. Brutails, Les influences de l’art orientai et les goths dans le Midi de la France, p. 29
Raimond Caselles, Origens del Renaixement barceloni. (12 illustracions), p. 43
Pierre Paris, Quelques vases ibériques inédits. (6 illustracions), p. 76
Antonio Muñoz, I paliotti dipinti dei Musei di Vich e di Barcelona. (23 illustracions), p. 89
J. Puig y Cadafalgh, Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les Valls de Bohí y d’Aran, (18 illustracions), p. 119

SECCIÓ HISTÓRICA
Joseph Calmette, Les historiens du Roussillon, p. 139
Eduardo Gonzalez Hurtebise, Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como Infante y como Rey (1412-1424), p. 148
Joaquim Miret y Sans, Nota de Geografia Històrica, p. 189
Andrés Giménez Soler, Episodios de la Historia de las relaciones entre la Corona de Aragón y Túnez (5 illustracions), p. 205
Antoni Rubió y Lluch, Atenes en temps dels catalans, p. 225

SECCIÓ JURÍDICA
Guillem M.a de Brocá, De les investigacions respecte del Dret de Catalunya y de la reiniegració de ses fonts. (2 illustracions), p. 257
Ordinaciones fetes en Cort per tota Catalunya y les illes de Mallorca, Ibiça y Menorca, p. 266
Traça de classificació dels Usatges y idea de la potestat, p. 276
Joseph Gudiol, Traducciò dels Usatges, les mes antigues Constitucions de Catalunya y les Costumes de Pere Albert. (2 illustracions), p. 285
Guillem M.a de Broc&aacute, Costums juridiques a la ratlla d’Aragó, p. 330

SECCIÓ LITERARIA
E. Moliné y Brasés, La “Letra de Reyals Custums” del Petrarca, p. 345
Pompeu Fabra, Sobre diferents problemes pendents en l’actual calalà literari, p. 302
Joseph Pijoan, Un nou viatge a Terra Santa en catalá (1323). (1 illustració), p. 370
Jordi Rubió, Ramon d’Alós y Francisco Martorell, Inventaris inèdits de l’Ordre del Tempie a Catalunya, p. 385
Felip Pedrell, Dos músichs cinchcentistes catalans, cantors d’Ausias March, p. 408
J. Massó y Torrents, Riambau de Vaqueres en els cangoners catalans, p. 414

CRÒNICA
Crònica de la Secció Arqueològica, p. 465
Prehistoria, p. 465. – Exploracions del “Club Montanyenc”, p. 466. – Excavacions a Empuries, p. 467.- Excavacions a Herrerías y. Villaricos, p. 468. – L’estació ibèrica de Montlaurés, p. 468. – Excavacions a Calaceyt, p. 469. – Excavacions a Elx, p. 470. -Troballes del comte de Samitier a Calatayud, p. 470. – Excavacions a Numancia, p. 471. – Troballes a Ibiga, p. 471. – Excavacions a Puig Castellar, p. 471. – El P. Furgus a Oriola, p. 474. – Fragments romans trobats a Catalunya, p. 474. – Enderroch de l’Alcacaba de Màlaga, p. 475. – Restauracions, p. 475. – Excavacions a Sant Pere de Terrassa, p. 476.- Pintures murals, p. 477. – Missió arqueològica-juridica de l’Institut a la ratlla d’Aragó, p. 477. – Congrès de la “Société francaise d’archeologie” a Perpinyà y Carcassona, p. 479. – Exposició Viladomat a Vilanova y Geltrú, p. 480. – Noves adquisicions del Museu Municipal de Barcelona, p. 480. – Adquisicions del Museu Provincial de Barcelona (Santa Àgueda), p. 484.- Adquisicions del Museu Provincial de Gerona, p. 484. -Noves adquisicions del Museu Episcopal de Vich, p. 488. – Biblioteca-Museo-Balaguer de Vilanova y Geltrú, p. 489. – Museu Municipal de Manresa, p. 489. – Altres Museus Catalans, p. 490. – Alguns articles importants a les revistes, p. 490.

Crònica de la Secció Històrica, p. 492
Missió històrica del senyor D. A. Rubió y Lluchals arxius d’Italia, p. 492.- Publicacions importants d’interès pera la nostra historia, p. 493. – Colaboració extrangera a l’historia de Catalunya, p. 494. – Alguns articles a les revistes, p. 496.

Crònica de la Secció Juridica, p. 498
Moviment corporatiu, p. 498. – Càtedra de Dret Català, p. 498. – Mort de don Manuel Duràn y Bas, p. 499. – Publicacions importants, p. 501. – Articles importants de les revistes, p. 501.

Crònica de la Secció Literaria, p. 502
Cursos y conferencies, p. 502. – Estudis filològichs, p. 502.- Biblioteques, p. 503.-Llibres, p. 505. – Revistes, p. 509.

Bibliografía, p. 515